Chapter Text
El jove mestre Wen era un nen patós. Això ho sabia tothom, a la Ciutat sense Nit, més que res perquè no passava dia sense que el marrec de la punyeta s'entrabanqués amb alguna cosa i es poses a plorar a crits que algú li havia donat una empenta. I acte seguit apareixia el seu germà gran, en Wen Xu, que malgrat tenir només catorze anys ja era alt com un adult i tenia molta mala hòstia. La petita tragèdia sempre s'acabava resolent amb una pallissa al criat que estigués més a prop de l'escena del crim, cosa que sempre solia animar en Wen Chao.
Però la qüestió és que el jove mestre Wen era patós, i per tant no va sorprendre a ningú que un dia, quan el líder dels Wen va cridar els seus dos fills a la sala del tron, en Wen Chao va fer una reverència tan exagerada que va perdre l'equilibri i va rodolar escales avall davant de tota la cort.
En Wen Ruohan es va posar la mà a la cara, preguntant-se d'on coi havia tret un fill tan maldestre. Però quan en Wen Xu, preocupat, va corre a ajudar el seu germanet i va cridar que l'A-Chao no respirava, la cosa ja semblava més preocupant.
Es van buscar culpables, és clar. En Wen Ruohan va fer executar els metges que no li havien aconseguit tornar el pols (que ja hagués arribat mort a la infermeria era del tot secundari), tot el personal de neteja (per encerar massa el marbre, que el feia relliscós!) i també l'arquitecte que li havia remodelat la sala del tron amb unes escales tan imponents i perilloses (que ell mateix havia triat, però ningú estava disiposat a dir-li). Però quan ja estava començant a preparar el funeral, en Wen Xu el va venir a veure amb llagrimes als ulls.
—No s'hi pot fer res? —va preguntar mentre li queien dos llagrimots—. Segur, segur?
I en Wen Ruohan es va posar a rumiar. Feia temps que tenia ganes de fer experiments amb el ferro Yin que havia trobat a la muntanya Dafan, quan va anar a rescatar els seus dos nebodets. Per què no començar ara?
Així que es va tancar al seu estudi i va començar a fer proves amb cadàvers, a veure si algún aconseguia despertar. I al cap d'un parell de dies de feina intensa, el poderós líder de la secta Wen es va dirigir al mausoleu familiar, on hi havia el cos del seu fillet. S'ha de dir que, a part d'una lleugera pudor a podrit, el nen es conservava força bé.
En Wen Ruohan va invocar els poders obcurs del ferro Yin, el metall amb més concentració d'energia negativa del món, i després d'un complicat sortilegi va dirigir tota aquesta energia directament al petit cadàver.
I en Wen Chao va obrir els ulls.