Work Text:
Quan va conèixer en Sam, la Donna no es pensava que amagava tantes coses increïbles sota les aparences.
A primera vista, es tractava d’un home atent, amant de l’art i de la natura, però sense gaires més qualitats destacables. A mesura que el va anar coneixent, però, la Donna va descobrir una faceta inèdita d’en Sam, diferent de la de hippie totcomplaent. Era atent i observador, sí, però també apassionat, efusiu, venjatiu, fins i tot a vegades iracund, aventurer i erudit. No només era l’home que ajudava les velletes del poble on estiuejava a portar la compra fins a casa seva, sinó també el qui es passava tot el dia a la mar i en tornava carregat de fruites, de dibuixos i d’anècdotes per explicar a la Donna al capvespre.
I, per molt que amb prou feines feia una setmana que els seus camins s’havien creuat, quan la Donna hi havia xocat per accident mentre ell transportava una senyora caixa de fruites i verdures per a una iaiona que ara la Donna coneixia bé, ja sabia que n’estava enamorada. I semblava que era un amor correspost, tenint en compte que ara anaven tots dos en la seva barca de camí a una illa que en Sam havia descrit com a paradisíaca i que havia mantingut en secret per a tothom tret d’ella.
La Donna, asseguda al capdavant de la petita embarcació a motor que pilotava el castany, observava amb les ulleres de sol la mar i el sol que baixava per a trobar-se amb l’horitzó. No era conscient que en Sam la contemplava, aprofitant que la trajectòria de la nau el forçava a encarar-la. No era conscient del seu esguard ardent i ple d’amor, que se la menjava amb la mirada en lloc de concentrar-se en la ruta que havien de fer.
Així i tot, van arribar d’una peça al moll principal de l’únic port de l’illa i en Sam hi va amarrar ràpidament la barca abans d’estendre la mà a la Donna perquè pogués baixar-ne segura. La jove va aferrar-se a la mà de bon grat, amb l’altra mà va agafar el cistell amb el pícnic que havien preparat aquell matí, i va posar un peu fora de l’embarcació. Però tan bon punt va aixecar l’altre peu, va ensopegar amb una corda i va caure cap endavant amb el cistell entre els braços.
La Donna va tancar els ulls en preveure la caiguda i la forta topada que faria el seu cos contra el moll, fins i tot va deixar anar el cistell de pícnic… i de sobte la mà que la sostenia la va portar pell contra pell fins a un tors robust i font d’escalfor. Va reobrir els ulls amb por i es va trobar a centímetres del rostre d’en Sam, que arrufava les celles del neguit d’aquella escena. Ella li va somriure dolçament i va donar-li les gràcies en un xiuxiueig. Notava com les galtes anaven guanyant color i no es va poder aguantar més, així que es va atansar a besar-lo amb una delicadesa excepcional.
Els llavis d’en Sam xocaven dolços i calents contra els seus, i els seus braços la van envoltar i la van acostar encara més al seu cos mentre ell premia els llavis encara més fort contra els de la Donna. Ella va pensar que es podria morir així, entre els braços d’en Sam i amb els llavis d’ell pressionats contra els seus.
Al cap d’uns segons es van separar, tots dos vermells com un tomàquet, i en Sam va retirar com va poder els braços i va fer un pas enrere perquè la Donna pogués avançar terra endins. Amb tot, quan va provar de recular una mica més, ella li va agafar la mà i va entrellaçar els dits de tots dos, altra vegada amb un somriure tímid entre galta i galta. En Sam li va tornar el somriure, també amb certa vergonya, i va prendre el cistell de pícnic abans no va començar a ensenyar l’illa a la rossa.
Unes hores més tard, la Donna seia sobre els genolls d’en Sam, recolzant el cap contra el seu pit mentre conversaven en veu baixa mirant les estrelles, amb les sobres del menjar escampades en unes estovalles esteses a terra en què ja no pensava ningú.