Work Text:
Asseguda en un tamboret a la cuina, la Connie va llançar una mirada assassina al pot amb l’etiqueta de «Pot dels renecs», com si l’hagués atacada personalment només de ser-hi.
Va esbufegar resignada abans de treure’s la xavalla de la butxaca i deixar-la caure al recipient a poc a poc, fent sonar cada moneda estrepitosament en xocar contra el vidre.
—No li acabo de veure el sentit… —va mussitar, fent que no amb el cap.
—Però bé que en té, de sentit, mama —li va etzibar la Mary, que tenia els braços plegats amb força davant del pit—. Has de deixar de llançar renecs a tort i a dret quan jugues a videojocs amb el Sheldon. Està totalment fora de lloc.
La Connie va bufar i es va encarar amb la filla.
—Redeu, Mary, deixa’m viure una mica! No et deus pensar que els aprèn només de mi, tots aquests renecs.
—Tant me fa d’on els aprengui, el cas és que no hauria de sentir-los enlloc! És una criatura! —La Mary no se’n sabia avenir.
—Va, per favor… —va tornar-s’hi la Connie, traient-li pes a la situació mitjançant el to de veu i un gest amb la mà—. El nen és un geni. Crec que podrà viure havent sentit dir quatre renecs a la iaia.
La Mary va remugar, incrèdula, i es va cobrir el front amb el palmell de la mà, intentant determinar si aquella conversa li havia fet venir mal de cap.
—Mama, no és aquest, el tema. El tema és que has de donar exemple. Si vols continuar jugant a videojocs amb el Sheldon (i sé que vols), llavors has de polir el llenguatge que utilitzes. Ni més ni menys que això.
—D’acord, va —La Connie va alçar els braços en senyal de rendició—. Ho provaré, però no és tan fàcil. Tu no entens com frustra veure morir el teu personatge. Em fa venir unes ganes irrefrenables de cridar el primer que em passa pel cap: «hòstia!», «collons!», «merda!»… —Aleshores es va adonar que la Mary feia uns ulls ben bé com unes taronges—. Què passa? L’últim renec que he dit ni tan sols era tan fort!
Però la Mary es va limitar a assenyalar el pot dels renecs com a resposta, amb els llavis segellats en una fina línia de desaprovació.
—Ai, càsum dena… —va protestar la Connie en veu baixa mentre s’encaminava cap al pot. En arribada, va rescatar quatre duros més de la butxaca i els va estampar dins del pot amb una força exagerada—. Contenta ara?
—Gràcies, mama —va dir ben dolça la Mary, tot i que en el seu to s’entrellegia fàcilment la rigidesa amb la qual funcionava—. Agraeixo el teu gest.
La Connie va murmurar entre dents un altre renec i es va afanyar a sortir de la cuina.